diumenge, 15 d’octubre de 2017

Tolerància i convivència

El gos tolera al gat.
millor dit,
tolera el seu gat 
En les discussions d’opinió, i quan la cosa no és massa clara, es quan podem mesurar més la nostra molta o poca tolerància amb les opinions dels altres. Quan les coses són molt clares, com en les qüestions matemàtiques, llavors ja no tenim necessitat de cap tolerància, perquè en tenim prou amb una demostració numèrica, i la veritat matemàtica s’imposa. És només en les qüestions opinables, quan es plantegen els problemes de la nostra molta o poca tolerància.

Aquest nitot NO s'estimen.
Es toleran
Tots estem força carregats de febleses i errors. No hi ha dubte que disculpar-nos de forna recíproca de  les nostres mancances és la primera norma aplicable, en qualsevol discussió. I la segona norma de conducta, és la de que ens cal buscar sempre la veritat, fins a l’extrem de pensar que, en certes ocasions, els que puguen estar equivocats, siguem nosaltres. Això es força difícil de fer, però hem d’acceptar el dubte, i reconèixer que mai no ho coneixem tot d’una forma absoluta i amb plena certesa.

Aquest quadre é molt clat
És on ens porta
l'intolerància
Per altra banda, és impossible obligar a algú a pensar de manera diferent de com pensa, ni a creure allò que a ell li sembla fals. Per molt convençuts que estiguem nosaltres de tenir la raó, moltes vegades ens cal admetre que els altres també estan ben convençuts de la seva. En aquests casos ens cal acceptar-ho, i llavors diem que som tolerants. Encara que, de fet, aquesta tolerància pressuposa una certa benevolència envers els altres, perquè en el fons, continuem estant ben convençuts de que som nosaltres els que tenim la raó i ells estan molt equivocats.

Aquest qudre ens diu clarament
que la tolerèncai ens port al
Amor i D
iàleg
De manera que tolerar, no és ben bé l’ideal per a una bona convivència. Si fóssim més justos i generosos, caldria substituir aquesta paraula per la de respecte, o simpatia, o amor. De fet, a la nostra tolerància li manca l’amor, li manca el respecte, li manca la simpatia. Si la paraula tolerància s’ha acabat imposant en el llenguatge habitual, és perquè tots plegats ens sentim poc capaços d’amor i de respecte, envers els que no pensen com nosaltres.

La tolerància
és la cotesia de la
Inteligència
La tolerància és una virtut molt necessària per a la bona convivència, però no és més que una solució passatgera, mentre esperem aquell temps ideal en que tots puguem estimar-nos, o almenys, ens puguem conèixer i comprendre millor. Però mentre no arriba aquest moment ideal, seria bo saber-nos acceptar tots tal com som.

Miquel M.


diumenge, 8 d’octubre de 2017

Hi ha dies que ...

Tarradelles, reb a Josep Pla
Ja fa massa dies que no parlàvem tu i jo, però, ves per on, avui no m’he pogut resistir. He recordat a Josep Pla quan parlava de l’oci i deia que...” la gent està molt ocupada, té els dies absolutament plens..”. també, segons ell, hi ha dues classes de persones: “les persones importants que veuen cada dia més reduït el temps del seu oci i les persones que, pel fet de no tenir gens d’importància no sabem mai per on començar a divertir-nos, tan nombroses són les possibilitats que se’ns ofereixen... el temps d’oci pot ser la sal de la vida. La lectura és un vici deliciós..., la conversa amb un home cultivat..... el passeig a través d’un paisatge..... amb lentitud..... Les coses són una meravella, els arbres, els núvols, les muntanyes, els camps, les llunyanies. La vida és molt curta. Dura un moment. El món, les coses d’aquest món, són d’una gran bellesa.....”
Mira aquesta garça, quée bonica!


Bé amic, tanmateix sembla que l’escriptor et conegués. Sí, sí, no badis boca, perquè, per a mi és un plaer venir a parlar amb tu, que ets una persona cultivada, mentre passegem entre els arbres, mirant les muntanyes, l’aigua d’aquest rierol, sobretot, sense presses. Mira aquella garsa, que bonica! De fet, nosaltres ja tenim molt de camí fet, ple d’històries, d’aventures, d’il·lusions i també de desgracies, es clar, però   ara  els hi toca als nostres fills.


Imatge de la melenconia
Nosaltres, però,  hem de seguir  cultivant-nos, perquè això ens provoca una millor manera d’entendre i d’integrar-nos a la nova realitat social, i estic segura que també ens ajuda a millorar els nostres comportaments socials. Ui! Quina cara que fas. Ja callo, és que avui m’he llevat melancòlica. Només et diré una petita frase del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, que diu així: “Mai no és tard per aprendre a expressar les emocions pròpies a través de la comunicació amb les altres persones”. Optimitzem bé aquesta opció i resistirem bé el desassossec, l’estrès i l’ansietat que ens poden  provocar els canvis.

Ui!, perdona, me’n vaig corrents a cal metge, que ja gairebé és l’hora.
Carme AFOPA

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Escola democràtica

Antigua Radio de Galena
D’aquelles que quan érem joves

Ens feiem nosaltres mateixos
Vaig sentir per radio que era obligació dels pares ensenyar als fills a participar i col·laborar a les feies i ordre de la casa, com parar taula i desparar-la, fer-se el llit, etc .

Preguntaven a les persones docents el seu parer. Una directora d’un col·legi va manifestat que havien decidit amb tots els mestres de la ”ESCOLA DEMOCRÀTICA”, com s’havia d’estructurar el centre docent, i va prosseguir:

Escola participativa
Inicialment consideraven que per no tenir desgradables problemes d’enfrontaments  amb els pares, les determinacions d’ensenyament i formació s’havien de prendre d’acord amb ells. El món esta canviant i es necessari que els fills tinguin una bona formació per adaptar-se a la futura realitat, i  per això havien dissenyat l’escola amb les següents bases:

1º.- Ensenyar-los a participar, col·laborar i compartir, amb els que formen el seu entorn familiar, escolar i social.     

Ajudem a formar als nostres joves
a parlar en públic i a dialogar
2º.- Entre els alumnes no hi ha d’haver-hi distinció de cap mena, ni de sexe, ni raça, ni desviament sexual, ni posició social, ni mancances físiques, etc...

3º.- Com el futur es presenta molt competitiu cal formar-los, a més de les assignatures que els hi corresponen cada curs, han de saber parlar i desenvolupar un tema públicament, dissertacions que faran inicialment davant dels seus companys de classe, buscant arguments que els arribin a convèncer. És d’interès, per arribar a aquesta perfecció, que facin una assignatura complementaria a l’escola, podria ser, teatre.        

Els drets humans
4º.- La humanitat està creixent tant, que els fills hauran d’anar a treballar a altres nacions i per saber quins són els seus drets i obligacions caldrà que coneguin La Declaració Universal dels Drets Humans, per si el govern d’aquests països no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Com són el dret de reunió, llibertat d’expressió, dret a decidir, dret a ser consultat, etc...

La Directora ens ha convençut

Al final de la seva intervenció a la radio, la Directora de l’ESCOLA DEMOCRÀTICA va dir: que feien una gran explicació sobre el dret a decidir, a fi que tant si anaven al estranger com si es quedaven i haguessin d’exercir el seu dret a vot, no figuressin a les enquestes en l’apartat dels indecisos.
  
Pensant amb el gir actual de la política europea, crec que aplicat l’ideari  de  l’ESCOLA DEMOCRÀTICA seria un gran encert.


Josep Maria V .

diumenge, 24 de setembre de 2017

Cuando un padre se va

La figura del padre
Un padre ausente a temprana edad se dice que genera hijas necesitadas de pareja y con un miedo terrible al abandono de las mismas, por lo que cuando son mayores, a las niñas, les cuesta mucho encontrar a la persona idónea como pareja.

Muchas mujeres lo hemos pasado y compartimos algunas inquietudes. Todas necesitamos un padre y la ausencia de éste, nos deja heridas de tal forma, que suele hacer presente ese temor frente a la pareja que tengamos a nuestro lado, haciéndonos desconfiar de nuestros propios sentimientos y de los sentimientos de  él.

Un padre, con sus dos hijas
El padre es muy importante en la vida de todas las personas, ya que da fuerza, seguridad, confianza etc., hay que tener en cuenta que en la relación padre e hija, el papá es su “primer amor” en sentido figurado y si fué un padre amoroso, cálido, querrá y buscará encontrar, en un futuro, las características tan sanas de la personalidad del padre.

Detras del  fotògrafo, la oscuridad.
Miremos al frente,
como eta imagen
i encontraremos la luz
Aunque esto que expreso sucede muchas veces, no se puede generalizar y todo depende del tipo de padre que se tuvo.

Hay que vivir de una forma sana emocionalmente, con sensación de paz interior. Es por eso que se debe perdonar esa ausencia que nos causa tanto dolor, amargura y frustración porque muchas veces el rencor que se siente es tan grande que no nos deja hacer una vida como debiera ser. Hay que dejar de culpar y culparse a uno mismo y olvidar algunas cosas del pasado para superar el rencor y la rabia dejando que salga tu verdadera personalidad que es magnífica.

Esta niñas,
Con la ayuda desu madre,
superaran la falta del padre


Hay que cultivar la belleza del ser humano sin falsas ilusiones viviendo la vida tal cual es ya que unas veces te hace pasar por momentos amargos y otras por momentos felices, pero para ello debemos ver en el compañero, con ojos llenos de amor, sus muchas virtudes y no dejar que los recuerdos pesen tanto y tanto que no nos deje ser felices.



Lo conseguiremos?...

Mary Luz

dilluns, 18 de setembre de 2017

Coses que passen

Aquests sostenidors especials
ja surten a Internet
És possible que ja els podreu comprar
Si us interessa,
 ESCLAR!
En aquest article voldria comentar unes quantes coses que han passat i que m’han cridat l’atenció. Unes potser ens faran riure, altres ens preguntarem perquè surten ara i quina intenció porten (No hi ha sant sense misteri) o bé ens faran plorar de pena.

Entre les del primer grup en poso dos que han sortit en un dels programes que de  Arucitis que es ficava amb el inventors i emprenedors:
Les cadires adaptades al cos
son més complicades que aquestes robòtiques
No les he trobades a Internet
Vol dir que la seva venda és nul·la
  • ·        Uns sostenidors especials per la sortida del bany de les noies. Utilitzant aquest sostenidors els seus pits s’eixauguen ràpid i amb suavitat ja que no suporten cap mena de pressió de les clàssiques tovalloles. Els pensen comercialitzar en talla única, però de fàcil adaptació a les diferents mides dels seus pit
  • ·        Cadires adaptades al cos perquè els operaris que necessiten asseure’s per treballar i fer la seva feina mes còmode, ho puguin fer Com que era un artefacte metàl·lic articulat extern al cos i privava a l’operari que es pogués moure`s amb normalitat, veiem que la seva comercialització  seria molt complicada

Macià i la República
Entre els del segon grup, tot fent zapping, vaig enganxa:
  • ·        Dues pel·lícules que va projectar TE2 en dos dies deferents. Les pel·lícules presentaven grans batalles del Ejército Español i evidentment van guanyar. No vaig entendre que hi pintaven. No seria que la Sra Cospedel feia publicitat encoberta del seu ministeri?
  • ·        TV3, en els cap de setmana passat va emetre els fets que es varen produir a Barcelona a l’any 31 amb motiu de la proclamació de República Espanyola i la proclamació per part d’en Macià de la República Federal Catalana. I com va acabar?. Amb la restauració del GOVERN de la Generalitat de Catalunya i que en Macià en fora el President. No entenc perquè es va passar ara, en ple moviment cap a la independència, uns fets que el seu resultat no va ser la independència, i que fos precisament TV3 qui la posés en pantalla.   

 I en el grup que fa pena, dos anècdotes més:
La Guardia Civil, buscant paperetes
  • ·     En les tertúlies de les televisions estatals, es qüestiona la gestió dels pobres Mossos per haver una feina eficient en el dia dels atendats i des del ministeri de l’Interior es predica a tort i a dret que ja tot estava acabat  i el Sr Trapero ho va tenir que desmentir sense que el senyor ministre digués ni piu
  • ·      La Guardia Civil, que se  sent ofesa perquè no van estar a primer a primera fila en el dia de repartiment de premis, surt a caçar paperetes amb tota la parafernàlia dels casos, i fa escorcolls a dues impremtes sense resultats visibles. (Ahir van tenir més sort)

En podria posar unes quantes més, però el paper no dona per més

Més val que ens ho preguem amb un somriure, com ens  van recomanar en   Miquel M i la Mary Luz

Joan

diumenge, 10 de setembre de 2017

Siguem optimistes

Aquest nen riu sempre

Malgrat tots els inconvenients, ens hauríem d’esforçar per ser optimismes i estar alegres. Sobretot, hauríem de procurar riure sovint. Riure és una de les coses més serioses de la vida: sembla una contradicció, però és així mateix. Seria molt convenient que tinguéssim sempre a punt el somriure i la rialla, perquè són els ambientadors més higiènics i sanitosos que podem trobar, i perquè són la música de l’ànima humana.


La rialla d'un infant és sempre agreida

La rialla, deia  Carlyle, és la clau per desxifrar la personalitat de la gent. El somriure i la rialla brollen espontàniament en les criatures i en les persones d’esperit obert. Són signe d’amabilitat i d’acolliment, i també són molt saludables, perquè relaxen els nervis i eixamplen l’esperit. Per altra banda, el somriure desprèn confiança i encomana il·lusió, serenitat i pau.

Aquests amic estan tots somrient

No ens hauríem d’excusar dient que no és possible riure quan hi ha moltes coses que no van tan bé com seria de desitjar. És precisament per això, perquè no tot va com voldríem, que necessitem recuperar la necessitat de somriure. No podem esperar a fer-ho només quan tot vagi molt bé i siguem ben feliços, perquè potser llavors correríem el risc de morir sense haver pogut riure mai.



I precisament perquè les circumstàncies que ens envolten no hi ajuden gaire, per no dir gens o molt poc, hem d’esforçar-nos encara una mica més, a presentar sempre el nostre millor somriure.

Els martirs romans
esperan l'entrada dels lleons
amb la por al cos,
però tot cantant i amb un somriure als llavis
En això hauríem de seguir el consell que va donar sant Pau als fidels de Roma: “Feu-ho tot amb el cor somrient” (Rom.12,8). Els ho deia, malgrat les persecucions a les que estaven exposats, ben convençut de que el somriure i la rialla són uns dels  millors antídots contra el mal, una de les millors vitamines per l’esperit i també el millor obsequi que podem fer als que tenim al costat nostre. Un obsequi agradable i ben gratuït. 

Aquesta nena, malgrat la bestiesa que fa
somriu
Riure no vol dir mofar-se de ningú. En tot cas, ens podríem riure de nosaltres mateixos, cosa que seria molt convenient per esponjar l’ànima i fer-nos trepitjar més de peus a terra. I tampoc hauríem de prendre’ns a nosaltres massa seriosament, perquè segurament ningú més ho fa. El que hauríem de fer, és no oblidar-nos mai d’obsequiar amb el nostre somriure als que ens acompanyen pel camí: és la millor manera de fer la vida més agradable a tots els que ens rodegen.

Miquel M

diumenge, 3 de setembre de 2017

Reir en pareja o reir solos

Estos amigos se rien juntos
Compartir el mismo sentido del humor es lo ideal, ya que se hace pasar un buen rato a las personas que lo realizan y si eso sucede entre parejas, hace la relación más sólida y duradera, algo difícil de conseguir hoy en día, cuando las personas lo que hacemos es, reírnos con las cosas que nos mandan a través del móvil y lo menos que se hace es hablar los unos con los otros.

Esta pareja durará poco. No rie

Según Jeffseg Hall, profesor de la Universidad de Kansas asegura que “Si se quiere adivinar que parejas duraran más tiempo, debe buscarse a las que se estén riendo juntos”. No es que crea ciegamente en esta afirmación, pero creo que tiene parte de razón, siempre que se utilice la risa con respeto y sin ridiculizar a la persona con lal que estemos hablando.

Estos amigos escuchan música juntos
A todos nos gusta que los demás nos quieran y admiren pero esto no debe convertirse en una obsesión. Creo que hay que vivir y disfrutar olvidándonos de las presiones diarias y aprender a saborear cada momento, pienso que para ello basta con charlar con los amigos con cariño y alegría, pasear y escuchar música juntos etc. etc.

!Cuidado con esta sonrisas!

Cuando alguien  te presenta a una persona que sonríe, se la recuerda con más facilidad que una que no lo hace y le coges más confianza dándole las respuestas en la conversación con mas amabilidad. Yo pienso que si quieres que alguien se abra hay que hacerla reír, ya que hablar más y mejor sobre el tema a tratar, hace que se hagan amigos con más facilidad siendo simpáticos.

Ahora que estamos en época de postveraneo, tanto si sales fuera del lugar donde vives como si no, tenemos más tiempo libre y por lo tanto más facilidad de ir con nuestros amigos y hacer amistades nuevas



Con esta sonrisa tan ancha
seguro que es feliz
Según dicen algunas investigaciones realizadas, se pueden reconocer seis emociones: miedo, ira, sorpresa, disgusto, pena y felicidad. Pensándolo bien, la risa es como una emoción que te sale de dentro sin querer en muchas ocasiones y espontáneamente, contagiando a los que tienes a tu alrededor escuchándote y echándose a reír de las gracias de otros.

Verdad que muchas veces nos conectamos a la tele y buscamos un programa que nos haga reír o sonreír al menos?, hay actores que tienen más facilidad que otras para hacer reír a los espectadores, ya sea en el cine o en el teatro. La risa siempre esconde algún significado que nos resulta más agradable según como se haga.

Riámonos ahora, i que nadie nos quite la ilusión de pasarlo bien con nuestros amigos y parejas. La risa es divertida


Pasar un final de verano  riendo

Mary Luz