dilluns, 18 de setembre de 2017

Coses que passen

Aquests sostenidors especials
ja surten a Internet
És possible que ja els podreu comprar
Si us interessa,
 ESCLAR!
En aquest article voldria comentar unes quantes coses que han passat i que m’han cridat l’atenció. Unes potser ens faran riure, altres ens preguntarem perquè surten ara i quina intenció porten (No hi ha sant sense misteri) o bé ens faran plorar de pena.

Entre les del primer grup en poso dos que han sortit en un dels programes que de  Arucitis que es ficava amb el inventors i emprenedors:
Les cadires adaptades al cos
son més complicades que aquestes robòtiques
No les he trobades a Internet
Vol dir que la seva venda és nul·la
  • ·        Uns sostenidors especials per la sortida del bany de les noies. Utilitzant aquest sostenidors els seus pits s’eixauguen ràpid i amb suavitat ja que no suporten cap mena de pressió de les clàssiques tovalloles. Els pensen comercialitzar en talla única, però de fàcil adaptació a les diferents mides dels seus pit
  • ·        Cadires adaptades al cos perquè els operaris que necessiten asseure’s per treballar i fer la seva feina mes còmode, ho puguin fer Com que era un artefacte metàl·lic articulat extern al cos i privava a l’operari que es pogués moure`s amb normalitat, veiem que la seva comercialització  seria molt complicada

Macià i la República
Entre els del segon grup, tot fent zapping, vaig enganxa:
  • ·        Dues pel·lícules que va projectar TE2 en dos dies deferents. Les pel·lícules presentaven grans batalles del Ejército Español i evidentment van guanyar. No vaig entendre que hi pintaven. No seria que la Sra Cospedel feia publicitat encoberta del seu ministeri?
  • ·        TV3, en els cap de setmana passat va emetre els fets que es varen produir a Barcelona a l’any 31 amb motiu de la proclamació de República Espanyola i la proclamació per part d’en Macià de la República Federal Catalana. I com va acabar?. Amb la restauració del GOVERN de la Generalitat de Catalunya i que en Macià en fora el President. No entenc perquè es va passar ara, en ple moviment cap a la independència, uns fets que el seu resultat no va ser la independència, i que fos precisament TV3 qui la posés en pantalla.   

 I en el grup que fa pena, dos anècdotes més:
La Guardia Civil, buscant paperetes
  • ·     En les tertúlies de les televisions estatals, es qüestiona la gestió dels pobres Mossos per haver una feina eficient en el dia dels atendats i des del ministeri de l’Interior es predica a tort i a dret que ja tot estava acabat  i el Sr Trapero ho va tenir que desmentir sense que el senyor ministre digués ni piu
  • ·      La Guardia Civil, que se  sent ofesa perquè no van estar a primer a primera fila en el dia de repartiment de premis, surt a caçar paperetes amb tota la parafernàlia dels casos, i fa escorcolls a dues impremtes sense resultats visibles. (Ahir van tenir més sort)

En podria posar unes quantes més, però el paper no dona per més

Més val que ens ho preguem amb un somriure, com ens  van recomanar en   Miquel M i la Mary Luz

Joan

diumenge, 10 de setembre de 2017

Siguem optimistes

Aquest nen riu sempre

Malgrat tots els inconvenients, ens hauríem d’esforçar per ser optimismes i estar alegres. Sobretot, hauríem de procurar riure sovint. Riure és una de les coses més serioses de la vida: sembla una contradicció, però és així mateix. Seria molt convenient que tinguéssim sempre a punt el somriure i la rialla, perquè són els ambientadors més higiènics i sanitosos que podem trobar, i perquè són la música de l’ànima humana.


La rialla d'un infant és sempre agreida

La rialla, deia  Carlyle, és la clau per desxifrar la personalitat de la gent. El somriure i la rialla brollen espontàniament en les criatures i en les persones d’esperit obert. Són signe d’amabilitat i d’acolliment, i també són molt saludables, perquè relaxen els nervis i eixamplen l’esperit. Per altra banda, el somriure desprèn confiança i encomana il·lusió, serenitat i pau.

Aquests amic estan tots somrient

No ens hauríem d’excusar dient que no és possible riure quan hi ha moltes coses que no van tan bé com seria de desitjar. És precisament per això, perquè no tot va com voldríem, que necessitem recuperar la necessitat de somriure. No podem esperar a fer-ho només quan tot vagi molt bé i siguem ben feliços, perquè potser llavors correríem el risc de morir sense haver pogut riure mai.



I precisament perquè les circumstàncies que ens envolten no hi ajuden gaire, per no dir gens o molt poc, hem d’esforçar-nos encara una mica més, a presentar sempre el nostre millor somriure.

Els martirs romans
esperan l'entrada dels lleons
amb la por al cos,
però tot cantant i amb un somriure als llavis
En això hauríem de seguir el consell que va donar sant Pau als fidels de Roma: “Feu-ho tot amb el cor somrient” (Rom.12,8). Els ho deia, malgrat les persecucions a les que estaven exposats, ben convençut de que el somriure i la rialla són uns dels  millors antídots contra el mal, una de les millors vitamines per l’esperit i també el millor obsequi que podem fer als que tenim al costat nostre. Un obsequi agradable i ben gratuït. 

Aquesta nena, malgrat la bestiesa que fa
somriu
Riure no vol dir mofar-se de ningú. En tot cas, ens podríem riure de nosaltres mateixos, cosa que seria molt convenient per esponjar l’ànima i fer-nos trepitjar més de peus a terra. I tampoc hauríem de prendre’ns a nosaltres massa seriosament, perquè segurament ningú més ho fa. El que hauríem de fer, és no oblidar-nos mai d’obsequiar amb el nostre somriure als que ens acompanyen pel camí: és la millor manera de fer la vida més agradable a tots els que ens rodegen.

Miquel M

diumenge, 3 de setembre de 2017

Reir en pareja o reir solos

Estos amigos se rien juntos
Compartir el mismo sentido del humor es lo ideal, ya que se hace pasar un buen rato a las personas que lo realizan y si eso sucede entre parejas, hace la relación más sólida y duradera, algo difícil de conseguir hoy en día, cuando las personas lo que hacemos es, reírnos con las cosas que nos mandan a través del móvil y lo menos que se hace es hablar los unos con los otros.

Esta pareja durará poco. No rie

Según Jeffseg Hall, profesor de la Universidad de Kansas asegura que “Si se quiere adivinar que parejas duraran más tiempo, debe buscarse a las que se estén riendo juntos”. No es que crea ciegamente en esta afirmación, pero creo que tiene parte de razón, siempre que se utilice la risa con respeto y sin ridiculizar a la persona con lal que estemos hablando.

Estos amigos escuchan música juntos
A todos nos gusta que los demás nos quieran y admiren pero esto no debe convertirse en una obsesión. Creo que hay que vivir y disfrutar olvidándonos de las presiones diarias y aprender a saborear cada momento, pienso que para ello basta con charlar con los amigos con cariño y alegría, pasear y escuchar música juntos etc. etc.

!Cuidado con esta sonrisas!

Cuando alguien  te presenta a una persona que sonríe, se la recuerda con más facilidad que una que no lo hace y le coges más confianza dándole las respuestas en la conversación con mas amabilidad. Yo pienso que si quieres que alguien se abra hay que hacerla reír, ya que hablar más y mejor sobre el tema a tratar, hace que se hagan amigos con más facilidad siendo simpáticos.

Ahora que estamos en época de postveraneo, tanto si sales fuera del lugar donde vives como si no, tenemos más tiempo libre y por lo tanto más facilidad de ir con nuestros amigos y hacer amistades nuevas



Con esta sonrisa tan ancha
seguro que es feliz
Según dicen algunas investigaciones realizadas, se pueden reconocer seis emociones: miedo, ira, sorpresa, disgusto, pena y felicidad. Pensándolo bien, la risa es como una emoción que te sale de dentro sin querer en muchas ocasiones y espontáneamente, contagiando a los que tienes a tu alrededor escuchándote y echándose a reír de las gracias de otros.

Verdad que muchas veces nos conectamos a la tele y buscamos un programa que nos haga reír o sonreír al menos?, hay actores que tienen más facilidad que otras para hacer reír a los espectadores, ya sea en el cine o en el teatro. La risa siempre esconde algún significado que nos resulta más agradable según como se haga.

Riámonos ahora, i que nadie nos quite la ilusión de pasarlo bien con nuestros amigos y parejas. La risa es divertida


Pasar un final de verano  riendo

Mary Luz


diumenge, 27 d’agost de 2017

La brevetat de la vida

Matusalen
L'home de més edat de la seva època
Com jo ja tinc una edat avançada, vull explicar en aquest article les meves impressions i deduccions sobre la “BREVETAT DE LA VIDA

Des de fa molts anys he sentit comentaris de coneguts que em deien: Per quatre dies que has de viure, els hem d’aprofitar” Frase que es repeteix de forma formulària, moltes vegades la deien i la diuen amb un sentit de diversió, plasenteria o facècia, evitant incloure l’actuació responsable i el bon fer. D’altres la deien en un sentit més seriós i d’advertència a la forma d’actuar i viure.

Iriarte. Autor de la frase
He fet la corresponent reflexió, i considero que si meditem bé sobre els anys que hem viscut i calculem les hores que hem passat dormint, les que hem estat treballant, les que hem perdut amb els amics parlant de temes de  futileses o de discutir banalment per la sola raó de portar la  contraria als coneguts que considerem antipàtics, o aquelles altres activitats que hem perdut el temps sense to ni so, com deia el poeta: “Tantas  idas y venidas, tantas vueltas y revueltas, quieres decirme amigo, ¿son de alguna utilidad?

Aquesta Imatge
ens recorda la brevetat de la vda

Fas la suma total i t’adones que, efectivament,  la vida és breu. Que la vida per alguns no ha tingut cap sentit, que l’han perdut! I quan arriben a vells no hi ha cap formula ni remei per recuperar-la i començar de nou. El camí de la vida  és un camí sense retorn. El temps no ens pertany, se’ns ha donat a préstec, no es queda amb nosaltres. Per tant que s’ha de fer?

La única conclusió que he deduït d’aquesta reflexió és: LA VIDA ÉS BREU.

Segur que aquestes persones grans
han treballat pensant amb els altres,
defensant la Justícia i els seus valors

I a més podriem dir que
són feliços


Però amb la saviesa que et dona la vellesa, podem assegurar que no sabem si hi haurà desprès de la vida un futur millor. I davant d’aquesta incertesa, siguem cristians o no, lo millor que hem de decidir i amb seguretat, que només s’aprofita la vida amb el desig de voler ser feliç, tenir la il·lusió per fer allò que t’agrada perquè beneficies a la societat, implicar-te en ajudar al proïsme, a que es respecti el medi ambient, en buscar la justícia, a fer un món millor, a lluitar perquè es conservi la llengua  d’un poble, i sobretot a que et sentis satisfet i orgullós d’haver fet treballs o activitats d’acord amb els valors espirituals, culturals, socials i ètics que els familiars, professors i bons amics, han col·laborat en introduir-los al dedins nostre.

Recorda que només es viu una vegada, i l’esperança d’una eternitat no treu valor a la vida temporal que estem vivint, sinó tot el contrari. 

Josep Maria V.

diumenge, 20 d’agost de 2017

Les vacances, perquè són i serveixen?

Vacances amb dues filles i dues nétes

Per les vacances, cada un de nosaltres fa el que li sembla millor, des de viatjar i tornar més cansat que abans de sortir, descansar i no fer res, o fer el que no ha pogut fer en èpoques de feina, i són més llargues o curtes segons les possibilitats de cada ú. Les meves han sigut així.

Aquest any, amb dues de les meves filles i les nétes, hem anat a veure el Museu de les Papallones, a un lloc anomenat PUJALS, (Sort, Pallars Sobirà) a 1.200 metres d’altura on la seva població és d’uns 30 habitants.

Una papallona
en el seu hàbitat naural
Sembla impossible que en un lloc així hi pugui haver un Museu, però, si hi és, és gracies a que fa més de 35 anys una parella jove de entomòlegs, Alfons  G. Dolsa i M. Teresa Albarrán, van decidir dedicar la seva vida a estudiar els insectes i en especial les diferents espècies de papallones diürnes catalanes i com estan agrupades segons els gens i punt d’origen. Avui disposen d’un laboratori biològic  i d’un sistema informàtic fet per ells mateixos que els permet situar totes les especies que troben dintre del mapa de Catalunya. No és broma. És la feina de tota una vida de savis dedicada a les papallones

Uan altre papellona
El més interessant de la visita van ser les dues hores i mitja de xerrada que vàrem tenir amb les promotors, temps que ens va passar volant a tots, inclòs a les nétes, ja que hi vàrem aprendre molt i que només en recordarem unes poques. Potser així os entraran ganes d’anar-ho a visitar


La papallona més gran del món
Si la mireu be,
en les grans ales hi veureu
l'imatge d'un cap de serp
És per espantar als seus  predadors
Les papallones van aparèixer fa molts milions d’anys i junt amb la resta d’insectes van ser claus per donar vida al grans mamífers que van poblar la terra. Les que veiem són les diürnes, però la gran majoria no les veiem ja que són nocturnes. En el Museu  en tenen exposades unes 4.000 de les de Catalunya. La seva vida com a tal és molt curta (hores) però els seu cicle vital pot ser d’anys, ja que els ous de segons quines espècies queden enterrats 7 o més anys fins que surten les larves

Museu dels Pastors
Llessuí
En aquest recó de món hi ha dues altres coses remarcables: El Museu del Pastors, a Llessuí, i les noves pintures de l’Església de Saurí. En el primer ens assabentem que en aquella zona la pastura és viva i que hi ha dues pastores que estan modernitzant les seves instal·lacions de forma molt eficient.  A Sauri, el pintor de fama mundial, Santi Moix, que ara viu a N:Y., i que vaig conèxer quan era un "nano" petit, ha pintat els frescos de l’Església. Malgrat que l’obra està acabada, per motius administratius, no es poden visitar. Llàstima!

En Josep Maria V. i jo
amb les vaques al fons
No fos cas que es despertessin
i el toro ens empaités
 
Però encara hem fet més. Amb la filla gran vàrem fer una curta estada a la Cerdanya on compartirem unes bones estones amb en Josep Maria V, que tots sabeu que és un dels redactors habituals d’aquest bloc, que ens va guiar cap a la part alta de Guils des don hi ha unes vistes del Cadí que impressionen, a més de trobar-hi un remat de vaques mig dormides que és deixen retratar sense protestar, i per acabar, menjant una paella a Cal Lleuret, a Travesseres, entre Martinet i Lles, que et llepaves els dits a un preu molt més que raonable

Total, unes vacances ben aprofitades, parlant i relacionar-nos amb gent de la terra, sense oblidar les nétes ni les persones grans


Joan

diumenge, 23 de juliol de 2017

L'aprenentatge permanent

Les persones grans  ens hem de posar al dia,
Així ho fant aquests estudiante de mecànica
que ja  utilitzant un petit robot 
Cada dia m’adono més de que estem vivint en un món d’aprenentatge permanent. Si pel fet d’acumular molts anys i haver arribat a una edat que, en èpoques passades, era causa de molt respecte, ens pensessim ara que ja ho teníem tot sabut i aconseguit, estaríem ben equivocats. No ho sabem tot, ni de bon tros. Cada dia ens cal aprendre coses noves, i això no sempre és fàcil.

El nou Bicing elèctric
No és fàcil, per exemple, assimilar la idea de que les bicicletes, que cada dia són més nombroses i atrevides, a més de invadir sovint les voravies, també tenen la facultat de circular en direcció contrària per alguns carrers on els cotxen només hi tenen direcció única. És fàcil oblidar-ho, i això és causa de molts ensurts inesperats.

La línia H16
Ha substituït al 74 de sempre
En aquest aprenentatge, que ha de ser permanent, també hi col·laboren força, i de forma molt decissiva, les noves línies d’autobusos de la ciutat, que amb la seva nomenclatura de V i de H, formen un complicat crucigrama de mots encreuats, que sovint resulta difícil de desxifrar. Unes H i unes V que tenen la bona voluntat i el propòsit d’enllaçar entre elles, però que sovint ho fan a base de fer-nos caminar força, segurament amb la bona intenció de que l’aprenentatge vagi acompanyat d’un saludable exercici físic.

Els nous mòbils ens porten de cap
I quan entrem en el terreny de la informàtica i dels telèfons mòbils, l’esforç per intentar estar al dia supera molt sovint les nostres forces. En fi, que si no ens hi ajuden i ens hi donen un cop de mà, difícilment aconseguim sortir-nos-en amb facilitat.


Recordeu aquells cine, com el Publi i el Savoy
que cada hora repetien el mateix NO-DO?
En la meva època de juventut, recordo que hi havia cinemes, anomenats de “sessió continua”, que les projeccions s’anaven repetin d’una forma ininterrompuda, hores i hores, sense parar. Avui dia, en el meu viure quotidià, em fa l’efecte que em trobo immers en un d’aquells cinemes d’abans, i que la meva tasca d’aprenentatge va recomençant contínuament, sense acabar-se mai, com en un cinema de sessió contínua.  No s’hi veu cap prespectiva de final


Però això no ens ha de fer perdre ni la il·lusió ni el bon humor. Sempre val la pena viure per conèixer i aprendre coses noves. 


Nota: Si teniu un minut i voleu recordar sense enyorança la musiqueta i el començament d'un NO_DO, feu clic AQUÍ

Miquel M.

diumenge, 16 de juliol de 2017

Incendios

Este fuego asusta
Ante los terribles incendios que han sucedido en Portugal, todos los medios se han hecho eco y nos los han explicado con pelos y señales dentro de lo que se podía y eso no es nada con los que vendrán con el calor que está haciendo este verano.

Sin la prevención
todavía hubiéramos tenido
más incendios
He leído que tenemos un 13%  menos de precipitaciones y en el sureste llega casi hasta el 40%, lo cual es temible y peligrosísimo.

Nuestro país siempre ha sido lugar de muchos incendios, no solo ahora, anteriormente también. Recuerdo de un incendio en la zona del Maestrazgo del que tuvimos que irnos del pueblo en el que estábamos veraneando deprisa y corriendo, según nos recomendaron. Así lo hicimos cerrando todas las casas, los habitantes que no querían salir se refugiaron en la Iglesia del pueblo. El fuego pasó por encima quemándose solo una casa y sin víctimas, pero el peligro fue enorme. Esto sucedió hace años.

Nuestro cuerpo de bomberos es eficiente.
pero,
mejor que no tengan que demostrarlo
Se que muchos de nosotros que ya somos mayores, podríamos contar incendios por los que hemos pasado de cerca. El asunto está en el cuidado que debemos tener cuando salimos al campo, un cuidado extremo: no llevar cristales que puedan hacer de lupa con los rayos solares y que se reflejen en las yerbas, no tirar las colillas a la cuneta de la carretera, no hacer barbacoas al aire libre para evitar que el viento se lleve chispas volando, etc, etc.

Imagen de un Pirómano
A veces cuentan cosas increíbles de locos que provocan incendios por gusto y que se discurren barbaridades como encender la piel de un conejo vivo y soltarlo en el campo con la intención de que allá por donde pase surjan llamas.

En fin, entre todos hemos de hacer lo posible para echar una mano en el caso de que se nos necesite y desde luego, llamar a la policía en el caso de que vayamos con el coche por la carretera y veamos un conato de incendio entre los árboles del bosque.

Esperemos que este año sea menor el peligro y que la lluvia ayude a que la terrible sequía que tenemos, sea menor.

                                               Mucho cuidado a todos
Mary Luz