diumenge, 12 de novembre de 2017

Invitació als autors clàssics

Dibuix dels set savis de Grècia
De fet, són uns del clàssics

Llegim poc els clàssics i són molt necessaris. Immersos com estem en el brogit de la  vida política, sumits dins l’incessant allau de notícies d’actualitat, amb inquietants controvèrsies judicials i amb constants casos d'alguns responsables públics corruptes, no ens queda gaire temps per contemplar les coses amb perspectiva. Contaminats per un munt de noticies tòxiques que ens deixen força atabalats, ens costa saber prendre distància i assentar-nos en l’experiència pregonada pels alguns savis antecessors de centenars d’anys enrere.
Avui sabem anar a la lluna,
tenim mols coneixements
tècinics i científics,
però sí que estem a la "lluna"
en el coneixement històric
i en l'exàmen dels seus errors 
La humanitat ha avançat molt en coneixements científics i tècnics. Ara dominem el mètode i les màquines, viatgem a l’espai, però gairebé som analfabets en el coneixement de nosaltres mateixos, a treure experiència d’accions humanes funestes i a dominar els anhels desaforats dels nostres instints que poden pervertir els sentiments més nobles. Si llegíssim i meditéssim sovint les ensenyances dels clàssics, no cauríem en la temptació de la corrupció i ens blindaríem contra els que la practiquen. Descobriríem que hi ha persones perverses que saben transformar les certeses en mentides, amb una enganyosa dialèctica que no està al servei de la veritat ni de les institucions que diuen servir, sinó en benefici propi.
Protàgores és el savi mentider
dels seu temps
i em les seves mentides es va fer ric
Com ara!
Un clar exemple d’aquests savis mentiders el trobem a la Grècia antiga amb el sofista Protàgores (490-420 aC), que dominava l’art de la retòrica i es dedicava a fer conferències i classes privades, per les quals li pagaven grans emoluments. Es va autoproclamar defensor de la virtut, assegurant que, els que l’escoltessin, tornarien a casa millors persones i millors ciutadans. Afirmava que l’home és el centre i mesura de la realitat, i aquest axioma li permetia relativitzar i donar la volta a qualsevol altre coneixement o prèdica a favor del bé comú. La fortuna acumulada per Protàgores el va fer un home molt ric, però tanmateix mai va passar el llindar de la mediocritat.
Aquest cartell parla per si sol
Aquest mercenari de l’ètica va merèixer la reprovació de tots els grans de la seva època i també de la posteritat, que el considera molt fals. Però, ¿no hi ha encara, avui dia, en la nostra vida social, empresarial i política, moltes persones mentideres i falses, molts professionals de la paraula, com era Protàgores?
Ens caldrien a tots uns dies de relaxament per asserenar-nos, per distanciar-nos de les notícies i de la política que ens absorbeixen totalment, per relativitzar les informacions periodístiques, sovint contradictòries, que ens atabalen, i endinsar-nos en la lectura de llibres clàssics que com a mínim tinguessin dos mil anys d’antiguitat.


Ben segur que hi guanyaríem força en tranquil·litat i saviesa.

Miquel M.

Nota
Si feu click AQUÍ Veruen l'article que vàrem publicar el dia 20/09/15 sobre les mentdes

diumenge, 5 de novembre de 2017

Catalunya democràtica

Totes aqueste persones parlen de Democràcia
però
La veuen tots igual?
Catalunya sempre ha sentit la democràcia com l’anhel polític  des del segle XII, degut a que aquests principis democràtics ja estaven fortament arrelats en el dret comú que regia a la nostra Nació Catalana, els quals estaven fonamentats en els “Usatges de Barcelona”, basats en el costum local, i les seves bases eren el sentit comú i el lliure albir del jutge, resolucions judicials que es van començar a recollir com Dret consuetudinari en aquell segle, havent tingut tot aquet bagatge una influència decisiva en el dret català per haver-ho portat Jaume I a les Corts Catalanes l’any 1,251, establint la seva prioritat a altres disposicions promulgades per altres monarques, anticipant-se en el seu contingut a la “Carta Magna”.

Actual Salò de Cent de l'Ajuntament
 
Així, l’any 1,265, a Barcelona, es constitueix en cent el nombre de membres del sistema de govern dels seus ciutadans, prenent, a partir de llavors, el nom de “Consell de Cent”. Aquesta institució ha estat pionera a Espanya per elegir els seus components de forma democràtica, mai hi hagut cap distinció en el dret de vot dels treballadors i dels artesans amb els dels terratinents i els dels banquers.

Signatura del rei anglès Joan sense terra
del document
Carta Magna Libertatum
i que mai va complir
Carta Magna anglesa, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal.

Tomba del Rei Enriv III d'Anglaterra
Aquest rei del segle XIII
ja sabia que tenia que ser conciliador
amb els baron
però
després d''haver-los derrotat
 
Això va fer que fins i tot els seus partidaris perdessin la confiança en ell i el 1258 es va produir un cop d'estat. Hi van haver dues  guerres dels barons que va acabar el fill d'Enric III, Eduard. El príncep Eduard va fer servir la Carta Magna anglesa en els seus arguments per justificar l'ús de les armes, dient que els barons havien anat massa lluny perquè havien actuat en contra de l'establert. En un gest conciliatori, després d'haver derrotat els barons, el 1267 Enric va promulgar l'Estatut de Marlborough, que incloïa com a novetat un compromís de complir les disposicions de la Carta Magna anglesa.

Catalunya ha estat sempre democràtica, ho porta a la seva sang, i no es pot dubtar de que les seves prioritats siguin: 


La dignitat inherent i els drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana, és el fonament de la llibertat, el dret a decidir, la justícia i la pau en el món.


Josep Mª V.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

La dignidad personal

Estos ositos estan en guardia
¿Se pelearan?
Cuando no queremos claudicar solemos pensar “no hay que bajar los brazos” o algo por el estilo, algo así como “estar en guardia”, por si acaso…

La mayoría de personas vivimos la vida aceleradamente; el ritmo actual es frenético, ya que a nuestro alrededor surgen y surgen compromisos de todas clases y salen las prisas, porque todos queremos hacer muchas cosas en poco tiempo. Lo peor creo que es que nos olvidamos de vivir lo principal dando y dando vueltas sin ir a ninguna parte. Hay que pararse y pensar… ¿qué estoy haciendo con mi propia vida?... y si conseguimos tener una respuesta satisfactoria ¡¡bravo!! saborearemos con tranquilidad la vida propia, no la del prójimo. Hay que entrar en uno mismo y así conseguir vivir con serenidad. Esto es muy fácil de decir, pero muy difícil de hacer.

Ya nos lo han dicho TODO
Por el solo hecho de ser persona uno tiene derecho a ser respetado por los demás y así debe de serlo tanto a la mujer como al hombre y en todas las edades ya sea uno niño, adulto, joven o mayor. Las personas hemos de ser responsables de nuestros actos; la declaración de Los Derechos Humanos dice: “todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos”, es por ellos que debemos evitar las condiciones inhumanas y vivir sin humillaciones que tantas veces suceden.

Esto pasa a los orgullosos
Creo que la dignidad no debe ser confundida nunca con el orgullo, ni nos ha de hacer pensar que somos mejores que los demás, ni que están por debajo de nosotros. Todos los seres humanos merecemos un respeto sin tener nunca en cuenta el puesto que ocupamos ni el dinero que tenemos, ni consentir que nadie nos coloque en una situación de desventaja. Esto lo digo por la situación que hace poco vi en una empresa, a la cual fui a comprar, en la que el “jefe” maltrataba verbalmente a un empleado sin razón alguna mientras él se mantenía callado. Me quede petrificada y me marche sin hacer compra alguna.

Esta explicación ya lo dice todo
Hemos de ser los protagonistas de nuestra propia vida y resolver nuestros propios problemas. Debemos de estar contentos y orgullosos de nosotros mismos y debemos expresar lo que sintamos sin temor a ser criticados ni sentirnos culpables.

Este caballero No tiene aspecto de
haberse arrepentido NUNCA


Cuantas veces nos hemos arrepentido de haber contestado de mala forma a alguien que nos ha ofendido?, si es nuestra culpa hay que saber pedir disculpas, no por eso se pierde la dignidad. Hay que creer en uno mismo y estimarse.




                                                      Lo conseguiremos?

Nota: Feu clic AQUÍ i podrèu veure un vídeo molt adient sobre l'orgull. Riureu

Mary Luz

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Es repeteix l'història?

Joan Maragall
Malgrat que l’home diuen que és l’únic animal que topa dues vegades amb la mateixa pedra, crec que la història no es repeteix, però ens presenta fets que tot hi sent diferents, tenen aspectes molt semblants i conseqüències similars. Per exemple: Maragall i la Setmana Tràgica, i els moments que estem passant avui en el nostre país

Maragall: Oda a Espanya
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre els teus fills?
Adéu, Espanya!

Embarcant soldats cap a
la guerra d'Africa
La setmana tràgica va començar el dia 26 de juliol del 1909 fins al dia 2 d’Agost, però la cosa venia de dies abans amb una ordre del govern presidit per Antonio Maura, conservador, que va decretar la lleva de reservistes per fer front a la guerra del Marroc. Tenint en compte que el rics, pagant uns quant quartos, sortien de la lleva, aquesta era suportada per famílies treballadores, i això va provocar alguns aldarulls i culminar en el dia 18 quan embarcava un batalló i en el moll, una gran quantitat de persones cridaven:
¡Abajo la guerra! ¡Que vayan los ricos! ¡Todos o ninguno!”
Aquest ambient es va acabar d’escalfar quan es va decretar una vaga general i s’hi va barrejar la crema d’esglésies i altres lamentables fets entre els dies 26 de Juliol i 2 d’agost

Francesc Ferrer i Guardia
La repressió no es va fer esperar i va ser duríssima i va culminat amb la detenció de Ferrer i Guardia, un pedagog anarquista cofundador de “L’Escola Moderna”, que el van culpar de ser l’instigador de la revolta popular. Va ser jutjat per un tribunal miliar i afusellat el dia 13 d’Octubre. El Capità que li va tocar ser el seu defensor, Francesc Galceran Ferrer, va fer una defensa professional molt ben feta i argumentada i va demostrar que cap càrrec dels que l’acusaven eren certs. Sabeu com va acabar aquest Capità? ... Que va que tenir que demanar la baixa del exèrcit ja que cap company seu li parlava i si entrava a la sala d’oficials, tots sortien i el deixaven sol. Això no ho trobareu en cap llibre. Jo ho sé pel que per mi era “el Sr. Galceran”, amic de casa i cada setmana venia a sopar amb nosaltres. Jo tenia 9 anys i totes les coses que deia aquest senyor em va quedar gravats per tota la vida

Hi veiem similituds?
Confiem que no passin d’això
Joan

Nota: A internet hi trobareu moltes entrades que parlan d'aquests fets. També hi trobareu con va acabar el govern Maura: Alfons XIII el va destituir al mes de Novembre.


diumenge, 15 d’octubre de 2017

Tolerància i convivència

El gos tolera al gat.
millor dit,
tolera el seu gat 
En les discussions d’opinió, i quan la cosa no és massa clara, es quan podem mesurar més la nostra molta o poca tolerància amb les opinions dels altres. Quan les coses són molt clares, com en les qüestions matemàtiques, llavors ja no tenim necessitat de cap tolerància, perquè en tenim prou amb una demostració numèrica, i la veritat matemàtica s’imposa. És només en les qüestions opinables, quan es plantegen els problemes de la nostra molta o poca tolerància.

Aquest nitot NO s'estimen.
Es toleran
Tots estem força carregats de febleses i errors. No hi ha dubte que disculpar-nos de forna recíproca de  les nostres mancances és la primera norma aplicable, en qualsevol discussió. I la segona norma de conducta, és la de que ens cal buscar sempre la veritat, fins a l’extrem de pensar que, en certes ocasions, els que puguen estar equivocats, siguem nosaltres. Això es força difícil de fer, però hem d’acceptar el dubte, i reconèixer que mai no ho coneixem tot d’una forma absoluta i amb plena certesa.

Aquest quadre é molt clat
És on ens porta
l'intolerància
Per altra banda, és impossible obligar a algú a pensar de manera diferent de com pensa, ni a creure allò que a ell li sembla fals. Per molt convençuts que estiguem nosaltres de tenir la raó, moltes vegades ens cal admetre que els altres també estan ben convençuts de la seva. En aquests casos ens cal acceptar-ho, i llavors diem que som tolerants. Encara que, de fet, aquesta tolerància pressuposa una certa benevolència envers els altres, perquè en el fons, continuem estant ben convençuts de que som nosaltres els que tenim la raó i ells estan molt equivocats.

Aquest qudre ens diu clarament
que la tolerèncai ens port al
Amor i D
iàleg
De manera que tolerar, no és ben bé l’ideal per a una bona convivència. Si fóssim més justos i generosos, caldria substituir aquesta paraula per la de respecte, o simpatia, o amor. De fet, a la nostra tolerància li manca l’amor, li manca el respecte, li manca la simpatia. Si la paraula tolerància s’ha acabat imposant en el llenguatge habitual, és perquè tots plegats ens sentim poc capaços d’amor i de respecte, envers els que no pensen com nosaltres.

La tolerància
és la cotesia de la
Inteligència
La tolerància és una virtut molt necessària per a la bona convivència, però no és més que una solució passatgera, mentre esperem aquell temps ideal en que tots puguem estimar-nos, o almenys, ens puguem conèixer i comprendre millor. Però mentre no arriba aquest moment ideal, seria bo saber-nos acceptar tots tal com som.

Miquel M.


diumenge, 8 d’octubre de 2017

Hi ha dies que ...

Tarradelles, reb a Josep Pla
Ja fa massa dies que no parlàvem tu i jo, però, ves per on, avui no m’he pogut resistir. He recordat a Josep Pla quan parlava de l’oci i deia que...” la gent està molt ocupada, té els dies absolutament plens..”. també, segons ell, hi ha dues classes de persones: “les persones importants que veuen cada dia més reduït el temps del seu oci i les persones que, pel fet de no tenir gens d’importància no sabem mai per on començar a divertir-nos, tan nombroses són les possibilitats que se’ns ofereixen... el temps d’oci pot ser la sal de la vida. La lectura és un vici deliciós..., la conversa amb un home cultivat..... el passeig a través d’un paisatge..... amb lentitud..... Les coses són una meravella, els arbres, els núvols, les muntanyes, els camps, les llunyanies. La vida és molt curta. Dura un moment. El món, les coses d’aquest món, són d’una gran bellesa.....”
Mira aquesta garça, quée bonica!


Bé amic, tanmateix sembla que l’escriptor et conegués. Sí, sí, no badis boca, perquè, per a mi és un plaer venir a parlar amb tu, que ets una persona cultivada, mentre passegem entre els arbres, mirant les muntanyes, l’aigua d’aquest rierol, sobretot, sense presses. Mira aquella garsa, que bonica! De fet, nosaltres ja tenim molt de camí fet, ple d’històries, d’aventures, d’il·lusions i també de desgracies, es clar, però   ara  els hi toca als nostres fills.


Imatge de la melenconia
Nosaltres, però,  hem de seguir  cultivant-nos, perquè això ens provoca una millor manera d’entendre i d’integrar-nos a la nova realitat social, i estic segura que també ens ajuda a millorar els nostres comportaments socials. Ui! Quina cara que fas. Ja callo, és que avui m’he llevat melancòlica. Només et diré una petita frase del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, que diu així: “Mai no és tard per aprendre a expressar les emocions pròpies a través de la comunicació amb les altres persones”. Optimitzem bé aquesta opció i resistirem bé el desassossec, l’estrès i l’ansietat que ens poden  provocar els canvis.

Ui!, perdona, me’n vaig corrents a cal metge, que ja gairebé és l’hora.
Carme AFOPA

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Escola democràtica

Antigua Radio de Galena
D’aquelles que quan érem joves

Ens feiem nosaltres mateixos
Vaig sentir per radio que era obligació dels pares ensenyar als fills a participar i col·laborar a les feies i ordre de la casa, com parar taula i desparar-la, fer-se el llit, etc .

Preguntaven a les persones docents el seu parer. Una directora d’un col·legi va manifestat que havien decidit amb tots els mestres de la ”ESCOLA DEMOCRÀTICA”, com s’havia d’estructurar el centre docent, i va prosseguir:

Escola participativa
Inicialment consideraven que per no tenir desgradables problemes d’enfrontaments  amb els pares, les determinacions d’ensenyament i formació s’havien de prendre d’acord amb ells. El món esta canviant i es necessari que els fills tinguin una bona formació per adaptar-se a la futura realitat, i  per això havien dissenyat l’escola amb les següents bases:

1º.- Ensenyar-los a participar, col·laborar i compartir, amb els que formen el seu entorn familiar, escolar i social.     

Ajudem a formar als nostres joves
a parlar en públic i a dialogar
2º.- Entre els alumnes no hi ha d’haver-hi distinció de cap mena, ni de sexe, ni raça, ni desviament sexual, ni posició social, ni mancances físiques, etc...

3º.- Com el futur es presenta molt competitiu cal formar-los, a més de les assignatures que els hi corresponen cada curs, han de saber parlar i desenvolupar un tema públicament, dissertacions que faran inicialment davant dels seus companys de classe, buscant arguments que els arribin a convèncer. És d’interès, per arribar a aquesta perfecció, que facin una assignatura complementaria a l’escola, podria ser, teatre.        

Els drets humans
4º.- La humanitat està creixent tant, que els fills hauran d’anar a treballar a altres nacions i per saber quins són els seus drets i obligacions caldrà que coneguin La Declaració Universal dels Drets Humans, per si el govern d’aquests països no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Com són el dret de reunió, llibertat d’expressió, dret a decidir, dret a ser consultat, etc...

La Directora ens ha convençut

Al final de la seva intervenció a la radio, la Directora de l’ESCOLA DEMOCRÀTICA va dir: que feien una gran explicació sobre el dret a decidir, a fi que tant si anaven al estranger com si es quedaven i haguessin d’exercir el seu dret a vot, no figuressin a les enquestes en l’apartat dels indecisos.
  
Pensant amb el gir actual de la política europea, crec que aplicat l’ideari  de  l’ESCOLA DEMOCRÀTICA seria un gran encert.


Josep Maria V .