diumenge, 20 de maig de 2018

La flor de la "Gent Gran de Barcelona"


Esta es la rosa escogida
para ostentar el nombres de
"Rosa de la Gent Gran
de Barcelona
El pasado sábado día 12 de Mayo, se celebró el "18 Concurs Internacional de Roses Noves", celebrado en el Parque Cervantes de Barcelona, en el cual se otorgan un total de 17 premios a las nuevas variedades de rosas presentadas al concurso. Son inéditas y para obtener una nueva variedad se nos informó que, es necesario dos años de trabajo antes de hacer su presentación al concurso.

Son varios los jurados que participan, cada uno con sus diferentes gustos, procedentes de: Argentina- Bélgica- Eslovenia- España- Francia- Luxemburgo- Países Bajos- Reino Unido- Suiza- Italia y Txèquia. Entre ellos figura un jurado especial para elegir la nueva "Rosa de la Gent gran de Barcelona", honor que corresponde al "Consell Assessor de la Gent Gran" de la ciudad.  Cada jurado debe basar su veredicto teniendo en cuenta la dimensión de la flor, color, perfume, abundancia de flores, resistencia, vigor y otros parámetros más técnicos, que a nosotros, como NO profesionales no nos afectaron.
Nuestro Jurado, con su tècnico en funciones

Nuestro jurado, compuesto por 6 miembros del "Consell", eligió como nuestra Rosa, la del parterre nº 17, que resultó ser un Lilo Poulsen, de un rosal procedente de Dinamarca. Una preciosidad de rosal con un aroma, vigor, colorido y con muchas flores que impresionaban.

Paseando por los
jardines
A todos los participantes se les obsequió con una visita a los jardines del Parque Joan Maragall, con especias que invitan a disfrutar de la naturaleza, de la arquitectura y del arte ya que rodea el Palacete Albeniz, un lugar muy especial de Barcelona, situado en la Montaña de Montjuich, construido por el servicio de Parques y Jardines del Ajuntament de Barcelona en el año 1970.

Está lleno de árboles, flores junto con surtidores, saltos de agua, esculturas, maravillosos parterres, etc. Los representantes extranjeros que asistieron, pudieron contemplar las cualidades de uno de los jardines relevantes, ejemplo de la jardinería histórica de nuestra ciudad y así “impulsar la divulgación y la proyección del Roserar”, como se nos indica en el programa que nos fue entregado a los miembros del jurado.

El acto finalizó con un concierto que dio la Banda Municipal de Barcelona.

NO DEJEIS DE VISITAR EL “ROSERAR DEL PARC CERVANTES”:
 ES UNA MARAVILLA

Mary Luz

diumenge, 13 de maig de 2018

El dia de la mare

Dia de la mare

Aquest any es va celebrar el dia de la Mare el diumenge 6 de maig. Fa anys que aquesta celebració tenia lloc el 8 de desembre, en honor a la Immaculada Concepció, però l’any 1965 per motius d’interès dels grans magatzems es va traslladar al primer diumenge de maig.

Estàtua de Rea,
mare de Zeus,
Poseidon i Hades
Les Mares sempre han tingut una gran importància dintre de la societat, puix si busquem antecedents del Dia de la Mare ens hem de remuntar a l’Antiga Grècia que feien unes grans festes dedicades a Rea, la mare de Zeus, Poseidon i Hades. Un altre fet de l’Antiguitat va ser el narrat en el Llibre I dels Reis, on descriu la saviesa utilitzada pel rei Salomó, per esbrinar la veritat en una disputa entre dues dones, el  fill d’una d’elles havia mort i les dues deien ser mares del viu. En Salomó va dir a un soldat que portés una espasa i partís el nen viu en dos. Una mare digué que no el partissin i entreguessin el nen a l’altre dona. Mentre que l’altre va dir que el partissin. El rei sentencià que donessin el nen a la que no volia partir-lo.

Amb aquest ramet simbòlic
faig homenatge
a la meva mare
També haig de dir que si he triomfat a la meva vida ho dec a la meva mare. Quan era jove vaig deixar els estudis, no volia perdre la joventut trencant-me els colzes estudiant. El pare em va dir, per tu faràs! La mare amb va fer moltes reflexions en sentit contrari: "Vols dir fill meu, pensa-t’ho ben bé! Després te’n penediràs! Ara no tens necessitat de guanyar diners. El saber no ocupa lloc i mai no t’ho podrà prendre ningú. A més, sempre havies dit que volies arribar a ser un bon advocat i ara has canviat de projecte, sense tenir raons solides per fer-ho. No prenguis una decisió tan important, a la lleugera".

Els diners poden servir
per moltes coses,
però NO per fer-te FELIÇ
Aquelles paraules les vaig sentir dintre meu moltes vegades, sense pressió de cap mena per part de la mare, però amb molta constància. Fins que vaig reflexionar sobre les paraules de la mare, i vaig concloure que: "No són els diners el que fan la felicitat sinó els ideals, que la justícia a Espanya amb la dictadura havia desnivellat les seves balances, i és necessitaven homes de lleis amb molta vocació per fer front a aquell desgavell, que sols amb gent entregada es podia treballar per aconseguir una societat més justa, i restablir l’equitat, la justícia i la legalitat".

El pal de paller de la família
sols ser
LA MARE
La columna vertebral de totes les famílies són les mares, i al meu entendre tindrien que ocupar un lloc igual al dels homes, però els polítics les menyspreen i les marginen a totes elles incloent-hi a les mares.

Aquests dies estem vivint les manifestacions de les dones als carrers i a les places i estic segur que aconseguiran la igualtat que persegueixen, i els que estem a favor d’elles els hi farem costat, perquè obtinguin el seu objectiu. 

Josep Maria V.

diumenge, 6 de maig de 2018

La sentència de la Manada


Des de fa uns anys, la justícia espanyola és tema de comentaris entre la ciutadania, ja que les seves decisions no sempre concorden amb el pensament dels llecs en lleis. I és clar: els llecs ens enfadem, sobre tot quan veiem que el jutges, en casos que per nosaltres semblen iguals, prenen decisions molt més rigoroses en uns, i molt més benignes en altres, i això trenca, almenys des del meu punt vista, el principi que diu “que tots som iguals davant la llei”


Entre Abús i Violació
hi ha una linia molt fina
Tothom té dret a pensar
si aquesta sentencia
cau cap un costat o um altra
En el País del dia 27 d’abril hi ha un article que explica el que és abús sexual i violència. La línia que separa una cosa de l’altre és tan fina que tant l’una com l’altre, jurídicament, poden ser correctes. A mi, el que m’ha cridat l’atenció, són les penes que acompanyen a cada una de les definicions: Violació de 6 anys a 12, que és poden allargar fins a 25. Abús, de 1 a 3, però que en casos greus poden arriba a 10 anys. La condemna són 9 anys. Jo, que crec que el delicte s’acosta més a la violació que al abús, m’hagués agradat més la violència amb 9 anys (pena mitjana i curta pel tipus d’agressió) que no pas als mateixos anys, però per abús al tipus màxim. Però això és simplement el que pensa un llec

Manifestació a la plaça de Sant Jaume
Sobre aquest fet m’ha arribat un article d’un amic meu de Facebook, en Pau, jove estudiant de Dret, que en copio alguns punts que m’han semblat de molt seny

És incomprensible que no es qualifiqui d'agressió sexual, ergo violació, que 5 homes arrosseguin a una noia de 18 anys, tenint-ne ells 10 més, a dins d'un portal i la penetrin continuadament. Si això no és intimidació, què ho és?!?

Aquest nens estan tristos
Molts estem com ells
M'entristeix veure com a molta gent, el que li molesta del cas no és la reflexió anterior, sinó la insuficiència del càstig. I m'entristeix perquè no hem de basar les penes del nostre sistema penal en la venjança. Primer que no és humà i, segon, perquè no serveix de res.

El que ha passat no ho podem desfer, però sí que podem evitar que torni a passar. En un Estat social i democràtic de Dret, el “ius puniendi” s'ha d'encarar a la prevenció, no a la retribució.

I a mi, el que m’entristeix és pensar que noies que passin per un acte semblant no el denunciem perquè pensin

“que la justícia no serveix per res”

Joan

diumenge, 29 d’abril de 2018

¿Como serán las ciudades dentro de 50 años?


Las ciudades del futuro,
¿Serán así
?
Cuantas veces me he hecho esa pregunta sin encontrar la respuesta, solo he puesto imaginación y me gustaría saberlo, pero es  algo imposible.

Lo que sí sé es que quisiera que fuesen años tranquilos, con una inmejorable relación entre las personas que en ellos vivan, con un transporte público asequible y un transporte exterior que les permita fomentar el trabajo personal bien remunerado para vivir confortablemente y con hábitos de vida saludable.
Este carril bici
No parece muy apropiado

Desearía por ejemplo que la convivencia entre los diferentes medios de transporte, donde el respeto y el civismo son claves convirtieran nuestra ciudad en ejemplos de convivencia, esto en una ciudad tan grande y diversa como es Barcelona no es sencillo y se producen errores como sucede en algunos carriles de bici, no en todos, que han reducido el espacio del coche y han hecho empeorar la congestión y de rebote la calidad del aire y el ruido en vez de mejorarlo. Estos problemas puntuales se tienen que estudiar y corregir si queremos tener una red de carriles bici que sea beneficiosa para todos.“ Quisiera verlo en el futuro”. Hay que impulsar la convivencia para una ciudad mas segura para todos.

Las tareas de la casas,
¿se parecerán a este dibujo?
Si nos referimos a los niños, hoy en día, la presencia de niños de menos de 7 años, aumenta de forma significativa la diferencia de tiempos que hombres y mujeres dedican a las actividades domésticas y familiares. Qué sucederá dentro de 50 años?, se dependerá tanto de la tecnología que serán incapaces de relacionarse entre si, y si sucede esto las capacidades sociales se verán disminuidas seriamente

Un robot cocinero
Seguramente
muchos de nosotros
no lo veremos
La tecnología avanza a pasos tan agigantados que 50 años de ahora (en lo que a avances  me refiero) serán un abismo en relación a si nos hubiéramos realizado esa misma pregunta hace otros 50 años.

Soy consciente de que no voy a vivir tanto tiempo como para obtener una respuesta a mi pregunta, pero me gustaría conocer si el dichoso cáncer habrá desaparecido, si los robots pensaran y actuaran por las personas, si se curará el envejecimiento como a veces se escribe. Quizá los coches no necesitaran conductores. Según se dice en Japón, ya se están dando los primeros pasos en robots para acompañamiento de personas mayores y los avances son muy rápidos.

Un robot ayudando a una persona mayor
En fin, son tantos y tantos las novedades y adelantos de los que se están hablando que pienso en la rapidez de estos adelantos y lo mucho que me gustaría verlos. Qué pasará con la alimentación y las técnicas de producción de alimentos?. Son tantas y tantas las preguntas que me hago que no acabaría nunca.

Como será la vida dentro de 50 años?
Contestarme por favor
Mary Luz

diumenge, 22 d’abril de 2018

Temps difícils

Nubols negres:
Presagi de temps difícils
S’estan acumulant negres nuvolades de inquietuds socials i econòmiques, amb un resultat evident: l’enuig de les persones grans i la seva disconformitat amb el tracte injust i discriminatori que estan rebent.

Com a membre d'aquest sacrificat col·lectiu:

Discrepo totalment d'unes normes legals que carreguen sobre la nostra espatlla la feixuga tasca d'equilibrar un pressupost estatal, en el que no hi podem intervenir, i en el que hi ha despeses milionàries, per coses que creiem innecessàries.

Aquesta imatge clàsica de guardiola,
representa la guardiola de les nostres pensions
que s'ha quedat buida en pocs anys
Discrepo de l'actuació de una política econòmica que cobreix les pèrdues d'un pressupost estatal deficitari, amb el fons de unes pensions que són de la gent gran, que ens pertanyen, i que ara s'estan fonent més ràpidamnent que la neu a l'estiu.

Discrepo de una societat en la que els principis de igualtat i fraternitat han quedat substituits per situacions de grans desigualtats econòmiques, i per accions insolidàries de refús i de rebuig a qualsevol acolliment de persones immigrants o desvalgudes.

Amb l'habitatge no es juga
L'especulació immobiliària tindria que ser
un delicte
Discrepo d'unes injustes disposicions legals que, en nom d'una presunta lliberat de mercat, permeten i fomenten una immoral especulació immobiliària, que fa fora de casa seva, i llença al carrer, a molts llogaters econòmicament dèbils.

Discrepo sobre la total falta d’entesa entre persones que han fet de la política la seva activitat principal, que en teoria haurien de ser expertes en comunicació i diàleg, però que viuen tancades darrere d’espessos murs de silenci i de insolidaritat.

Foto de l'arxiu de La Vanguardia
Bar del Congres:
Pa amb tomaquet, cafè amb llet i refresc per 2.45€
és el bar més barat d'Espanya,
i el paguem entre TOTS!
Discrepo d'uns discursos politics que només saben amenaçar amb catastrofes futures si no s'accepten els seus dictats, però que sòn incapaços de presentar cap oferta raonable, mitjanament suggestiva, o al menys, justa i equitativa.

Discrepo de l'actuació de certs representants polítics que, després de rebre ja una remuneració econòmica força important, encara són més beneficiats amb innecessàries i poc elegants subvencions en determinats serveis, com en el bar del Congrés.

Les més elementals normes de convivència,
en alguns mitjans de comunicació,
es marginen
per fer propaganda partidista
Discrepo de certs canals televisius que, per augmentar l'índex d'audiència, emeten programes de una ínfima qualitat educativa, i en els que queden totalmenrt marginades les més elementals normes d'educació i de convivència.

Discrepo d’alguns mitjans de comunicació que, en lloc de informar, de forma honesta i verídica, de la situació política real, desinformen a la gent, propagant notícies partidistes i tergiversades que distorsionen la realitat

Jeremies, malgrat la seva imatge
NO era un profeta tremendist
a
I finalment, també discrepo dels profetes de desgràcies i calamitats, i de tots aquells que amb discursos tremendistes, intenten desmoralitzar i atemorir a la gent, anunciant desagradables i funestos esdeveniments futurs.

Malgrat totes aquestes moltes discrepàcies, continuo sent optimista, amb el ple convenciment de que el futur serà millor per a tots, si ens esforcem una mica per aconseguir-ho.

Amb aquesta confiança, crec que ens cal mirar sempre endavant.


Miquel Mª

diumenge, 15 d’abril de 2018

Amics per sempre


Imatge de Puigcerdà. Els cignes del llac
Aquest és el títol de la cançó que va demostrar a tot al món el que desitjàvem els catalans que fossin els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La seva lletra era un cant exaltant i enaltint la amistat, amb estrofes com la llegireu després de la nota:


Nota: Si el voleu escoltar, feu clic Aquí.. No és amb la veu de la Montserrat Caballé, però per recordar, és vàlid. Si tot funciona com ha de ser, la lletra la escoltareu amb català

Jo no cal que et parli de com sóc,
Perquè endevino que de mi tu ja ho saps tot
Ets com un amic per sempre.
 Tu, que saps llegir els meus pensaments,
Saps que també jo puc saber tot el que sents.
Com si et conegués de sempre.

La meva família
Fa onze anys que tots els estius, setmanes santes i ponts llargs, els he  passat a l’Hotel Villa Paulita de Puigcerdà, habitació 112, o sigui des de la seva inauguració. Per tant tot el personal, salvades algunes poques excepcions, es el mateix d’aleshores, inclòs el xef i el personal del Restaurant “ORIGEN”.

Aquest 24 de març, vaig complir 90 anys, i els meus fills, nora i els tres néts, em varen acompanyar en el dinar de celebració al Restaurant de l’Hotel.


El personal de cuina
Però abans d’entrar al saló per dinar, es va presentar un dels empleats i, amb un agradable somriure em va entregar un sobre vermell, molt gran (0’35x 0’50) amb la dedicatòria de tots els empleats, m’entregà una bonica ploma estilogràfica waterman, junt amb un clip de corbata. Vaig quedar estorat, bocabadat i corprès, no sabia que dir, al final amb el portaveu ens donàrem una abraçada perquè a mi no em sortien les paraules de l’emoció que m’embargava.   

La resta de personal
La taula estava situada davant al mirador del llac, on les tranquil·les aigües s’anava desplaçant suaument amb pas silenciós i elegant dels cignes blancs, un d’ells es va aixecar a saludar-me. Pocs minuts desprès, ens portaren un deliciós pica pica, de segon plat una celestial orada a la sal, i de postres un exquisit pastis estil Sacher, fet pel pastisser del Restaurant. Coronaven el pastis dues espelmes enceses amb el “90”. Tot digne d’una cuina de quatre estrelles Michelin.
Portada de la dedicatòria

Desprès de bufar les espelmes, els empleats de la cuina i menjador em vàrem venir a felicitar, i aprofitàrem  l’ocasió per fer un fotografia de tots ells amb mi. Acabat l’acte de la fotografia amb els empleats de la cuina i menjador, els meus familiars tornaren a ocupar els seus llocs de la taula, i sense haver-me adonat de res, varen omplir la taula de regals als que havien  adjuntat els escrits fets per cadascun d’ells, portadors de sentides i encisadores paraules a la meva persona, com a patriarca de la família, que em van embadalir i emocionar tant, que em sentí molt feliç.


Pàgina de les signatures

Feliç per la meva magnífica família amb una connexió total, sòlida i verdadera, amb tots els meus estimats membres per igual. Però, aquell dia vaig superar tots els nivells de felicitat, perquè a més per ser-ne per la meva família, el personal de l’Hotel em van demostrar que ells i jo érem AMICS PER SEMPRE, aquells amics que el filòsof grec Aristòtil afirmava que


 “Sense amistat l’home no pot ser feliç.”

Josep Maria V.

diumenge, 8 d’abril de 2018

El vers del dilluns de Pasqua

Aquest vers NO és de
Martí Pol
Sempre per Setmana Santa
   quan arriba el mes d'Abril,
una cosa ens desencanta:
és el mal d'un greu perfil.

No són dies per fer broma,
un cas fort se'ns ha explicat:
la mort trista d'un bon home
que va ser crucificat.

I d'això cal fer memòria
per ser tots ara més bons,
l'altre dia a la Parròquia 
dúiem palmes i palmes.

I amb la bona companyia
dels parents a casa junts,
dolça mona amb golosia
menjarem avui dilluns.

Ni, evidentment, d'aquest altre poeta
Quevedo,
que escriví en llengua castellana 
Sinó que és del  bon  amic
Frederic Bou.