diumenge, 8 d’octubre del 2017

Hi ha dies que ...

Tarradelles, reb a Josep Pla
Ja fa massa dies que no parlàvem tu i jo, però, ves per on, avui no m’he pogut resistir. He recordat a Josep Pla quan parlava de l’oci i deia que...” la gent està molt ocupada, té els dies absolutament plens..”. també, segons ell, hi ha dues classes de persones: “les persones importants que veuen cada dia més reduït el temps del seu oci i les persones que, pel fet de no tenir gens d’importància no sabem mai per on començar a divertir-nos, tan nombroses són les possibilitats que se’ns ofereixen... el temps d’oci pot ser la sal de la vida. La lectura és un vici deliciós..., la conversa amb un home cultivat..... el passeig a través d’un paisatge..... amb lentitud..... Les coses són una meravella, els arbres, els núvols, les muntanyes, els camps, les llunyanies. La vida és molt curta. Dura un moment. El món, les coses d’aquest món, són d’una gran bellesa.....”
Mira aquesta garça, quée bonica!


Bé amic, tanmateix sembla que l’escriptor et conegués. Sí, sí, no badis boca, perquè, per a mi és un plaer venir a parlar amb tu, que ets una persona cultivada, mentre passegem entre els arbres, mirant les muntanyes, l’aigua d’aquest rierol, sobretot, sense presses. Mira aquella garsa, que bonica! De fet, nosaltres ja tenim molt de camí fet, ple d’històries, d’aventures, d’il·lusions i també de desgracies, es clar, però   ara  els hi toca als nostres fills.


Imatge de la melenconia
Nosaltres, però,  hem de seguir  cultivant-nos, perquè això ens provoca una millor manera d’entendre i d’integrar-nos a la nova realitat social, i estic segura que també ens ajuda a millorar els nostres comportaments socials. Ui! Quina cara que fas. Ja callo, és que avui m’he llevat melancòlica. Només et diré una petita frase del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, que diu així: “Mai no és tard per aprendre a expressar les emocions pròpies a través de la comunicació amb les altres persones”. Optimitzem bé aquesta opció i resistirem bé el desassossec, l’estrès i l’ansietat que ens poden  provocar els canvis.

Ui!, perdona, me’n vaig corrents a cal metge, que ja gairebé és l’hora.
Carme AFOPA

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

En Josep Pla va ser un gran escriptor i un bon observador de la natura, i quan des del privilegiat paratge del seu Mas Pla, de Llofriu, ens parla d'un tranquil passeig en lentitud, a través d'un paisatge bucòlic, se'ns fa a tots la boca aigua. Els arbres, els núvols, els camps, resulten molt atractius.
No hi ha dubte de que la vida contemplativa és molt agradable, però només se'n pot gaudir quan no hi ha problemes pendents, quan tot està satisfactòriament resolt. Lamentablement, a la nostra vida col·lectiva actual hi ha molts entrebancs, i aquests tranquils i desitjats passeigs en lentitud, no són gaire fàcils d'aconseguir.