|
Lluís XIV, el rei Sol |
Si llegim la història
universal, trobarem molts casos de Poder absolut com el del Rei Sol, i d’altres
que no són tan solars. Sigui com
sigui, el Poder quan s’obté és una
arma perillosa, inclús quan s’ha obtingut per via democràtica; sinó, per què es
donaria alternança als partits polítics? No tenim que oblidar, que els partits
polítics que obtenen la majoria absoluta s’inclinen pel monòleg, i el monòleg
es la demència, i la demència a la democràcia és la distorsió completa de la
realitat.
|
Plutarc, el de les frases punyents |
Doncs bé, a la
democràcia hi ha decisions que no són del governant sinó del poble. Respecte a
aquesta qüestió recordo aquell personatge d’en Plutarc que va assistir a una
assemblea popular i va dir: “Veig que
aquí parlen els savis i decideixen els imbècils”.
En democràcia el partit
majoritari sap que mentre dura el seu mandat te vots suficients per aprovar
quasi tot el que vol. Es a dir, el poder, encara que sigui democràtic tendeix a
ser absolut.
|
Montesquieu Què diria si ressuctés? |
La realitat ha de ser que
els polítics que representen al poble han mantenir varis deures i obligacions:
a).- Tenir una formació professional per ser polític. b).- Ser honrat. c).-
Defensar als ciutadans que l’han elegit. I sobretot tenir unes bones condicions
per intervenir en el joc polític, dialogant fins arribar a resoldre problemes
polítics sense necessitat de imposar mitjans de força, que puguin anar en
contra de la democràcia i els drets humans. d).- El grup majoritari ha de
mantenir com a sagrat, una clara divisió dels tres poders, com deia Montesquieu, ja
que de lo contrari, el poder que li ha donat el poble de forma democràtica
esdevindria en absolut, i aleshores, el grup que governés deixaria de ser
democràtic i és convertiria en tirà.
|
El problema no està en qui té raó sinó en qui mana i com mana |
Actualment, el problema
no està en qui té la raó, el problema està en qui mana. El que mana, sigui de
la tendència que sigui, pot dir “llibertat de expressió”i significar “control
de televisió pel govern”, poso per cas. I així successivament. El poder pot fer
embogir les paraules. Es la vida. Hi ha que acceptar-lo al temps que intentem
corregir-lo, i aquesta ha de ser voluntat i participació de tots.
La veritat és, que jo, durant la meva llarga vida, he
viscut moltes coses, promeses polítiques, guerres, assassinats de gent
innocent, polítics perversos, quaranta anys de dictadura, crec en l’altre mon, però...
creure en aquest és d’il·lusos.
De totes maneres. BON ANY NOU!
Josep Maria V
1 comentari:
Totalment d’acord de que de entre la democràcia a la tirania, hi ha una línia divisòria que massa sovint, com ens demostra la història, ha estat ignorada pels que ostenten el poder. I també es ben cert, com ens recorda en Josep M. Verdaguer, que moltes vegades les paraules són enganyoses i no reflecteixen gens la realitat. Només cal recordar les paraules de “sindicato vertical” i “democràcia orgànica” de la nostra època de joventut, que no tenien res a veure ni amb els sindicats reals ni amb una veritable democràcia. I és que el nom no fa la cosa. Lamentablement també comprovem, en començar aquest nou any 2018, que la deessa de la justícia tampoc fa gaire honor al seu nom: té els ulls molt tapats.
Publica un comentari a l'entrada