diumenge, 3 de desembre del 2017

La passió pels diners, els plaers i el poder

Mònica Terribes
des de Catalunya Ràdio
El dijous dia 30 de Novembre, vaig sentir per Catalunya radio que la Mònica Terribes reunia a tots els joves novells que aquest any figuren a les llistes de les eleccions de tots els partits, i donaven explicacions del que pensaven sobre la política. No vaig poder sentir tot el programa, però la part  que vaig escoltar, ningú va pronunciar paraula ni argument sobre si els problemes polítics els resoldrien amb diàleg fins a trobar una solució, tampoc vaig sentir cap comentari sobre la corrupció, ni molt menys sobre l’augment de la pobresa, les pensions dels jubilats i els sous dels polítics i les seves pensions, prebendes, etc .. etc

En aquests clubs
 hi ha algun poltic fora del càrrec
que ara ocupen  cadira en
les empreses de l'IBEX
Actualment els adults controlen tots els ressorts de la política, la corrupció desborda tots els límits, i els polítics sols miren per ells, esperant jubilar-se amb una bona pensió i a més, sempre n’hi ha algun d’ells que forma part d’un consell d’administració d’una empresa de l’IBEX,  i per això no controlen el que cobren els seus alts directius, que segons diuen, la seva remuneració és 110 vegades mes de la d’un empleat.

Si els joves només busquen diners,
el seu futur serà invisible

Al meu entendre, si els joves es deixen portar pels actuals adults no viuran una veritable sentit de la vida, si la joventut dedica el seu temps a buscar els diners, el poder i en conseqüència el seu plaer immediat, no canviarà   la societat i el seu futur, tal com va, es invisible.

Es compleix aquest compromis
i altres
per part de l'Esta
t?
Evidentment, NO
En quan a nosaltres els ancians i persones grans, d’una forma, aparentment molt agradable i convincent els adults ens han “jubilat”, jo diria tret, de la política.  No hi ha ni un parlamentari que sigui major de 60 anys. Per tant no tenim ningú que defensi els nostres interessos, i, com es evident, em remeto al que ens han fet amb les pensions i amb el fons que teníem, quasi setante mil milions d’euros, limitant-nos  a cobrar el 0’25 % d’augment anual per compensar (?) el nivell de vida. Un altre ajut que teníem, la Llei de la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, també ha estat laminada: l’Estat a deixat de subvencionar el 50% a que es va comprometre pagar. L’Estat no compleix la llei, i no li passa res ni li apliquen cap article 155.


Vells, grans i joves hem d'anar units

Els vells ja estem cansats de pagar la nostra falta de valoració, i els joves han de considerar que si segueixen el camí actual dels adults, es trobaran que una part important de la societat no tindrà res: només condicions de pobresa de les quals ningú no podrà garantir que se’n poden escapar.

Hem de unir-nos, els joves i els vells, fer un partit polític que ens defensi o manifestar-nos per evitar aquesta crisi de la societat, que esta sucumbint

i destruint les últimes restes de la tradició.


Josep Maria V.

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

El panorama social que se'ns presenta en aquest article no és gens agradable, però lamentablement sembla que té molta raó quan afirma que, avui dia, la vocació política està molt poc, per no dir gens, encaminada al bé comú, cosa que és ben lamentable. Això, unit al descens vertiginós del fons de pensions, que ens recorda en Josep M.V., fa que el futur econòmic es vegi venir d'un color molt fosc, tirant a negre.
Tant de bo que sapiguem ser capaços de capgirar-ne la tendència, per tal de poder salvaguardar els drets de tots els futurs pensionistes que vindran darrere nostre.

Joan ha dit...

En Josep Mª tè molta raó
Peò hi ha una cosa certa
De això NO en ttenen LA CULPA els independistes
Joan